top of page

La nostra història

Als dos vessants de la teulada de la Caseta de Mollet hi ha teules antigues ben arrenglerades. Des del porxo de l’entrada es contempla la carena de Cardó, es poden comptar els forats de la paret càrstica de la muntanya de l’altra riba i s’ensuma l’olor del riu tan proper.

                    

El mas actual està envoltat d’albercoquers i presseguers arrenglerats i harmoniosos, cuidats tot l’any per collir-ne una fruita saborosa al mes de maig. Mingo és pagès i fa la seua feina de gust. S’hi ha dedicat sempre. De fet, ha heretat aquesta professió del pare i dels iaios.

 

Aquesta dedicació s’ha bolcat també a millorar l’edifici rústic, a ampliar-lo i a fer-lo còmode i bonic. Perquè ha estat i és un lloc per fer trobades amb la família i amb els amics.

 

D’altra banda, l’entorn de l’hort ha canviat molt des de la construcció de l’Eix de l’Ebre que hi passa ben a prop. Abans dels anys 90, Mollet era el cul de món més remot. S’hi arribava travessant el riu amb barca des de l’embarcador de Benifallet fins a l’embarcador on comença el camí de terra, a uns tres quilòmetres riu amunt.

 

En aquella època, el pare de Mingo i els pagesos del veïnat accedien als seus trossos en tractor i el trajecte era lent i incòmode; sobretot per als passatgers ocasionals, que viatjaven asseguts en caixes dins del remolc.

 

Durant anys, els tractors van ser coetanis del monocultiu de cítrics: tota la ribera d’una i altra banda estava decorada per mandariners i tarongers, que no perdien mai la fulla i engalanaven la vall d’una verdor perenne. Tothom recorda amb nostàlgia l’esplendor d’aquell temps raonablement pròsper per a la pagesia. Però la terra no està sotmesa només al cicle de les estacions; també l’afecten els vaivens de la demanda i, per això, els cultius s’hi van adaptant.

 

De fet, quan als anys 50 es va vendre tota la partida de Mollet, que era d’un sol amo, només hi havia garrofers. Els iaios de Mingo, com els altres petits productors que van adquirir una parcel·la, van arrencar els arbres antics i poc rendibles i hi van plantar presseguers i pereres.

 

La primera edificació tot just era un magatzem de pedra amb una pallissa per quedar-s’hi a dormir. I el viatge des del poble era al ritme del matxo i del carro de fusta que tenien per desplaçar-se amunt i avall.

 

Per tant, la Caseta de Mollet s’ha fet gran en anys al mateix temps que ha crescut en dimensions i en prestacions. Ha acabat sent un lloc amable i acollidor, que té una llarga història per explicar.

Una història encara oberta, en què també hi cabeu vosaltres.

 

Veniu i comproveu-ho!

bottom of page